Els meus inicis

Abans de tot us parlaré del meu mestre:  Ricard Lozano i Busquets

Ell va ser la tercera generació de Llauners de la seva família,el seu avi ja ho era.

L’avi Lozano va partir d’Almussafes (València) amb la seva dona i fills i es van instalar a Badalona (Barcelona), on va montar una llauneria, alla van treballar durant anys realitzant treballs de tot tipus (setrills,mesuradors,estris per lllar, tambors de zinc que s’enpleaven de rentadores…)i també arreglaven estris (base de subsistencia dels Llauners de segles passats), ja que ,encara no hi havia tanta producció insdustrial com hi ha ara. Quan va morir , els seus fills varen continuar amb l’ofici, els temps havien canviat,i amb la incorporació de nous materials com l’acer inoxidable, i la ja temuda producció industrial (per els oficis artesanals) van fer que l’ofici tornés a patir algun canvi.

Ricard Lozano (pare) compaginava la feina de Llauner amb la de Taxidermista, l’ofici de Llauner començava a decaure.

Ricard Lozano (fill, el meu mestre) va aprendre de petit la feina que havien fet el seu avi, i el seu pare i tiets jugant desde infant al taller, pero ja era massa tard,no es podia viure de la llauneria, tot i així, els coneixements no es perden i l’ofici tampoc.

Va provar varies feines totes relacionades en certa mesura amb l’ofici (delineació, ajustador, comerciant…) i al final va trobar una feina no gaire relacionada amb l’ofici, pero li deixava temps lliure per fer el que li agradava, l’ofici de Llauner (Es va fer Guardia Urbano de Barcelona).

Per el taller que es va montar a Badalona varen pasar alguns aprenents, sempre tenia que tenir algú per ensenyar-li l’ofici i compartir moments prop de la “bigornia”.

Ricard va trobar una sortida per l’ofici, es va dedicar a anar a les fires que organitzaven als pobles per realitzar la mostra del seu ofici, treballava al carrer i mostrava les peces que fabricava. Més tard la gent que organitzava aquests mercats el trucaven per assistir a les seves festes( l’ofici ressurgia).

Amb l’aparició de les fires temàtiques de caire Medieval, Reinaxentista, d’èpocas passades en general, l’ofici de Llauner va poder tornar-se a veure pels carrers de molts pobles tal com havia estat.

L’any 1.997, vaig conèixer a Ricard (el meu mestre), al començament no hem vaig interessar a qué es dedicava, fins que un dia vaig apareixer no sé com a un mercat medieval que va assistir a Nou Barris (Barcelona). Alla vaig conèixer una mica més a Ricard, era Llauner.

Dies més tard hem va convidar a anar a un mercat que organitzaven al Castell de Montsoriusituat a Sant Feliu de Buixalleu (Girona).

La primera peça que va fer hem va deixar sorpres,amb un troset de planxa va fer un “xiulet“,i hem va faltar temps per intentar fernen un.

Al tercer o quart intent ja sonava(la cosa funcionava),vaig veure com soldava un setrill,com treballava la planxa…..,i sobre tot com disfrutava ensenyant a la gent que voltava per alla, que l’ofici de Llauner encara existia.

A la setmana seguent ja estava anant al seu talleret aquest cop situat a Dosrius(Barcelona), sense adonarme hem vaig convertir en el seu aprenent.

L’Agost de l’any 2001 hem vaig estrenar,en Ricard hem va proposar de sortir al carrer,anar a un mercat Medieval i mostrar a la gent l’ofici de Llauner, el mercat escollit va ser el de Castell d’Aro (Girona). Vaig veure que aquest ofici era i és, encara, un ofici molt valorat per la gent gran i de mitjana edat, però que la gent jove, i sobretot els nens, poden perdre’s un ofici que havia estat bàsic per el desenvolupament dels pobles, sobretot dels pobles pobres, i limitats en recursos.

Desde llavors he estat viatjant tal com havia fet en Ricard donant a conèixer un ofici als més petits, i recordant als més grans que encara hi han Llauners que realitzen treballs com es feia antigament.

A l’any 2006 se li otorga la carta de Mestre Artesà(http://usuarios.lycos.es/oficis/experiences.html) segurament un dels últims Llaunersreconeguts pel centre Català d’Artesania .

 

Al Decembre del 2006 en Ricard ens va deixar a l’edat de 54 anys, però l’ofici que tant l’havia fet disfrutar no s’ha perdut, encara que no haguem tingut més temps per continuar treballant junts, intentaré que aquesta herència que m’ha deixat no es perdi, i continuo amb l’ofici que tants bons moments ens va deixar.

 

Aquesta petita presentació es en record del que va ser i serà sempre el meu Mestre: Ricard Lozano i Busquets.

Per què Llauneria Tradicional

Actualment el Llauner és conegut com el que fa instal·lacions de conductes per la distribucio en xarxa d’aigua, gas, o d’altres…o com el que coneixem com a Lampista, el que en definitiva ha acabant sent un ofici derivat de la Llauneria a arrel de fer a començaments del segle XIX aquestes instal·lacions a les llars; per tant ha acabant fent que desaparaixès la figura del Llauner; és per aquest motiu que el vull especificar i diferenciar del meu ofici que es el deLlauner Tradicional.

La definició exacte de Llauner és aquella persona que treballa, fabrica, repara i/o vén utensilis de llauna, a partir de l’aparició de la llauna que no és més que una planxa d’acer molt fina recoberta d’una capa d’estany, la funció d’aquesta capa d’estany no és altre que protegir-la de l’oxidació. Potser a consequència de la transformació d’altres oficis molt antics que també trevallaven el metall, com Fonedors, Repujadors, Forjadors i d’altres, i aprofitan l’aparició de la llauna, cap allà el segle XIV va fer possible que es denominés Llauner com a tal. Posteriorment i com a branca de l’ofici de llauner en van sortir d’altres com el Vitraller o l’Emplomador.

Les tasques de Llauner que realitzo corresponen amb la dels llauners de principis del segle XVIII amb la caracteristica de que eren nómades, es a dir, viatjaven pels pobles amb la funció de reparar, mantenir i adecuar els estris quotidians ja siguin de les llars o eines del camp. Amb la Revolució Industrial al segle XIX tot va canviar i es van situar a les ciutats prósperes contribuint en les fabricacions per usos més concrets, però que finalment va esdevenir amb la seva desaparició.

 

El Llauner Tradicional al segle XXI:

La feina que faig ara per ara només és reconeguda amb la meva participació en fires i mercats arreu dels territoris fent mostres d’ofici de Llauner, on treballo i comercialitzo els meus productes realitzats íntegrament a mà. Però això m’ha fet veure que l’ofici està com es diria familiarmente a les últimes. En aquestes fires es pot veure a molta de la gent gran que recorda que al seu poble hi havia un Llauner o que aquests anàven de poble en poble a arreglar els estris i que els esperaven amb feines per fer; O la gent de mitjana edat que ténen coneixement del meu ofici perque hi havia una Llauneria a la seva ciutat. La de vegades que m’han dit que el seu avi o pare havia estat Llauner i el millor de tot d’aquest contacte directe és quan em felicitan per la meva feina tenint en conte la edad que tinc. Un dels comentaris més comuns entre la gent jove es molt sobint el de que hi han màquines que fan la mateixa tasca i més econòmic, és sentir aixó el que a vegades em plantegi continuar o no amb aquest ofici.

Però malgrat això, el més important que realitzo és la funció didàctica amb les generacions més petites, els infants. Explicar en qué consisteix l’ofici de Llauner i ensenyar-lis un ofici artesà a les fires és la tasca més gratificant, quan t’escolten atentament i la mirada se’ls hi en va a la bigornia o a la massa per assistir a la transformació de una simple planxa de metall en alguna cosa… és el millor que hi ha. També he assistit a centres educatius per fer-lis mostres d’ofici i la sorpresa sempre ha sigut la mateixa.

No cal deixar de banda la exposició i venda dels productes que fabrico, el 90% de fabricacio, s’elavoren a partir d’una planxa d’acer inoxidable (material molt actual).La produccio artesanal d’aquests tipos de treballs te l’inconvenient de que no pots competir fent unes grans produccions de peçes en concret, pero te l’aventatge per una altre banda ,que pots arribar a fer unes peçes molt concretes en petites quantitats, el que soposa tenir un petit mercat amb productes que no es trobaran sobreexplotats i que si convingues sel’s hi podrien fer modificacions en mides, formes, capacitats, etc…,que la industria no esta disposada a fer.

Desde quan?

A l’any 1997 vaig començar a aprendre l’Ofici de Llauner amb el meu mestre Ricard Lozano i Busquets (tercera generacio de Llauner a la seva familia i reconegut com a Mestre Llauner a l’any 2006 per el Centre Catala d’Artesania).

Dos anys d’aprenentatge d’aquest ofici “combinat” amb d’altres,va fer que valores una plena dedicacio a aquest ofici, i vaig decidir formarme exclusivament en aquest..

Desde l’any 2000 i amb el recolsament del meu mestre estic realitzant mostres d’ofici de llauner per mercats i fires, primer vaig començar per pobles i ciutats de Catalunya i posteriorment per tot el territori español, que consisteixen en realizar les tasques basiques d’un Llauner ,i fer una tasca divulgativa al mateix temps.En aquest periode de temps he pogut tenir moltes formes de promocionar el meu ofici, ja siguin fires tematiques (modernistes,de bandolers,renaixentistes etc…),fires expecifiques (fira del cantir d’argentona,fira Degusta a l’estand d’Artesania de Catalunya etc…),o be fires d’artesania.

Durant aquests anys estic veient que aquest ofici és, encara, un ofici molt valorat per la gent gran i de mitjana edat, però que la gent jove, i sobretot els nens, poden perdre’s un ofici que havia estat bàsic per el desenvolupament dels pobles, sobretot dels pobles pobres, i limitats en recuros.

Desde llavors estic viatjant tal com havia fet en Ricard donant a conèixer un ofici als més petits, i recordant als més grans que encara hi han Llauners que realitzen treballs com es feia antigament.

'